Teoria de l’acció comunicativa de Jürgen Habermas

Vinyeta sobre la realitat

Vinyeta sobre la realitat

René Descartes

René Descartes fou un filòsof, científic i matemàtic francès, que va néixer el 31 de març de 1596 a La Haye, França, i mor el 11 de febrer de 1650 de pulmonia.

Va néixer el si d’una família de funcionaris. La seva mare va morir un mes després del seu naixement, de la qual va heretar una fortuna que li va permetre viure amb independència econòmica. Amb vuit anys va entrar a l'escola jesuïta de La Flèche a Anjou, on va romandre fins als 16 anys. Descartes va estudiar matemàtiques i escolasticisme amb el propòsit d'orientar la raó humana per comprendre la doctrina cristiana. Va estar influenciat pel Catolicisme. En finalitzar els seus estudis a l'escola, es va matricular en Dret a la Universitat de Poitiers, obtenint la llicenciatura en 1616. El 1618 va entrar al servei del príncep Maurici I de Nassau-Orange amb la intenció de seguir la carrera militar.

Es va traslladar a Itàlia, on va romandre de 1623 a 1624 i va marxar a França, on va residir entre 1624 i 1628. En aquest període, es va dedicar plenament a la filosofia i a realitzar experiments d'òptica. En 1628, després de vendre les seves propietats a França, va partir a Holanda, on va viure en diferents ciutats. Va ser en aquells dies quan va escriure “Assajos filosòfics (1637). Aquesta està composta de quatre parts: un assaig sobre geometria, un altre sobre òptica , un tercer sobre meteors i l'últim, el Discurs del mètode, que descrivia les seves especulacions filosòfiques. A aquest li van seguir, entre altres assaigs, Meditacions metafísiques (1642) i Els principis de la filosofia (1644).

Va tractar d'aplicar a la filosofia els procediments racionals inductius de la ciència, i en concret de les matemàtiques. Abans de configurar el seu mètode, la filosofia havia estat dominada pel mètode escolàstic, que es basava per complet en comparar i contrastar les opinions d'autoritats reconegudes. Rebutjant aquest sistema, Descartes va establir:

"En la nostra recerca del camí directe a la veritat, no hauríem ocupar d'objectes dels que no puguem aconseguir una certesa similar a les de les demostracions de l'aritmètica i la geometria.”

És per això va dubtar de tot fins haver establert les raons per creure-la. Va partir de la Primera veritat​​, "Penso, després existeixo".

A partir del principi que la clara consciència del pensament prova la seva pròpia existència, va mantenir l'existència de Déu. Déu, segons la filosofia de Descartes, va crear dues classes de substàncies que constitueixen el tot de la realitat. Una classe era la intel·ligència, i l'altra la física, seva filosofia. Es va aproximar a la teoria de Copèrnic sobre el Univers, però en el seu lloc va idear una doctrina dels vòrtex, on l'espai estava ple de matèria, en diversos estats, girant sobre el Sol.

La seva contribució més important a les matemàtiques va ser la sistematització de la geometria analítica.

Descartes va ser el responsable de la utilització de les últimes lletres de l'alfabet per designar les quantitats desconegudes i les primeres lletres per les conegudes.

En 1649 Descartes va ser convidat a la cort de Cristina de Suècia a Estocolm per donar a la reina classes de filosofia. Tot semblava anar-li bé, fins que Cristina va insistir a fer que li ensenyés filosofia a partir de les cinc de matí en una estança gran i freda. Després de tres mesos de impartir les classes, es  va posar malalt  i va morir de pulmonia.