L'ésser humà és un animal racional ja que està dotat de llenguatge i té la capacitat de raonar i justificar les accions que dur a terme. A més l'antropologia filosòfica atribueix a l'home una historia, la qual l'home sap tota la historia de l'existència de la vida humana i podrà tindrà-ho com a guia per rectificar tot allò que l'home no ha fet bé i millorar tot allò que ha fet bé.
Vist des del punt de vista de la definició clàssica de l'ésser humà, Kant, diu que l'home pertany a dos mons: al món fenomènic; que és basa en les accions de l'ésser humà, els fenòmens, i el segon món és el món noümènic o intel·ligible, que es compren des de la raó pràctica, com l'home com subjecte moral autònom i lliure.
Per altra banda, des d'un punt biològic l'infant humà neix amb un retard en la maduració neuromuscular, la qual hi ha dos autors que parlen de com l'ésser humà supera aquest desavantatge. Per Helmuth Plessner diu que l'ésser humà supera aquest problema mitjançant el llenguatge, i Arnold Gehlen que diu que l'ésser humà ho supera a partir de l'acció que permet ha l'home dominar l'ambient per sobreviure.
Per aquest motiu l'ésser humà és pot diferenciar dels altres animals, la qual l'home viu observant tot el món, tota la historia, tota la cultura que l'envolta, mentre que un altre animal sense tindre aquesta carència del retard de maduració viu per el medi ambient que l'envolta i poder sobreviure a la natura.
A més a més, l'ésser humà té una altra característica, la recerca de perquè existim, l'home sempre té la curiositat d'ampliar els seus coneixements, de buscar coses noves, cosa que provoca que aquesta recerca sigui inacabable.
Vist des del punt de vista de la definició clàssica de l'ésser humà, Kant, diu que l'home pertany a dos mons: al món fenomènic; que és basa en les accions de l'ésser humà, els fenòmens, i el segon món és el món noümènic o intel·ligible, que es compren des de la raó pràctica, com l'home com subjecte moral autònom i lliure.
Per altra banda, des d'un punt biològic l'infant humà neix amb un retard en la maduració neuromuscular, la qual hi ha dos autors que parlen de com l'ésser humà supera aquest desavantatge. Per Helmuth Plessner diu que l'ésser humà supera aquest problema mitjançant el llenguatge, i Arnold Gehlen que diu que l'ésser humà ho supera a partir de l'acció que permet ha l'home dominar l'ambient per sobreviure.
Per aquest motiu l'ésser humà és pot diferenciar dels altres animals, la qual l'home viu observant tot el món, tota la historia, tota la cultura que l'envolta, mentre que un altre animal sense tindre aquesta carència del retard de maduració viu per el medi ambient que l'envolta i poder sobreviure a la natura.
A més a més, l'ésser humà té una altra característica, la recerca de perquè existim, l'home sempre té la curiositat d'ampliar els seus coneixements, de buscar coses noves, cosa que provoca que aquesta recerca sigui inacabable.
Laura Olivella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada