Plató concep a l'home com a ciutadà de dos mons:
el món sensible i el món intel·ligible, encara que sent racional està més a prop
de ser del segon.
Aquí tenim una definició que va donar Plató de l'home:
Aquí tenim una definició que va donar Plató de l'home:
“Home. Animal sense
ales, amb dos peus, amb les ungles planes; l'únic entre els éssers que és capaç
d'adquirir una ciència fundada en raonaments”.
Per altre banda, Aristòtil veu a l'home, a diferència de tots els animals, amb la capacitat de posseir la raó o almenys de saber utilitzar-la. Per entendreu millor aqui teniu un text seu:
“S'admet que hi ha tres coses per les quals els homes es fan bons i virtuosos, i aquestes tres coses són la naturalesa, l'hàbit i la raó. Els altres animals viuen primordialment per acció de la naturalesa, si ben alguns, en un grau molt petit, són també portats pels hàbits; l'home, en canvi, viu també per acció de la raó, ja que és l'únic entre els animals que posseeix raó; de manera que en ell aquestes tres coses han de guardar harmonia recíproca entre si. Els homes, en efecte, obren amb freqüència de manera contrària als hàbits que han adquirit i a la seva naturalesa a causa de la seva raó, si estan convençuts que algun altre camí d'acció els és preferible”
Per altre banda, Aristòtil veu a l'home, a diferència de tots els animals, amb la capacitat de posseir la raó o almenys de saber utilitzar-la. Per entendreu millor aqui teniu un text seu:
“S'admet que hi ha tres coses per les quals els homes es fan bons i virtuosos, i aquestes tres coses són la naturalesa, l'hàbit i la raó. Els altres animals viuen primordialment per acció de la naturalesa, si ben alguns, en un grau molt petit, són també portats pels hàbits; l'home, en canvi, viu també per acció de la raó, ja que és l'únic entre els animals que posseeix raó; de manera que en ell aquestes tres coses han de guardar harmonia recíproca entre si. Els homes, en efecte, obren amb freqüència de manera contrària als hàbits que han adquirit i a la seva naturalesa a causa de la seva raó, si estan convençuts que algun altre camí d'acció els és preferible”
ARISTÒTIL: Política, VII, 12, 1332b
René Descartes ens planteja el seu concepte de l'ésser humà
des d'una perspectiva cristiana en la qual proposa dividir a l'ésser humà en substància
espiritual i substància extensa, on planteja que el cos humà es veu sotmès per
les lleis naturals i mecàniques, mentre que l’ànima no es veu limitada per les
lleis anteriors i és lliure amb la capacitat d’iniciativa i espontaneïtat pròpia;
aixo ho podem veure en la seva sisena meditació en la qual diu:
"Encara que tinc jo
un cos al que estic estretament unit, no obstant això, ja que, d'una banda,
tinc una idea clara i diferent del mi mateix, segons la qual sóc alguna cosa
que pensa i no extens i, d'altra banda, tinc una idea diferent del cos, segons
la qual aquest és una cosa extensa, que no pensa, resulta cert que jo, és a
dir, la meva ànima, per la qual sóc el que sóc, és sencera i veritablement
diferent del meu cos, podent ser i existir sense el cos."
Sara Distefano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada