Què és l’home segons Plató, Aristòtil i Descartes?

 

Plató concep a l'home com a ciutadà de dos mons: el món sensible i el món intel·ligible, encara que sent racional està més a prop de ser del segon.

Aquí tenim una definició que va donar Plató de l'home:

“Home. Animal sense ales, amb dos peus, amb les ungles planes; l'únic entre els éssers que és capaç d'adquirir una ciència fundada en raonaments”.        

Per altre banda, Aristòtil veu a l'home, a diferència de tots els animals, amb la capacitat de posseir la raó o almenys de saber utilitzar-la. Per entendreu millor aqui teniu un text seu:       

“S'admet que hi ha tres coses per les quals els homes es fan bons i virtuosos, i aquestes tres coses són la naturalesa, l'hàbit i la raó. Els altres animals viuen primordialment per acció de la naturalesa, si ben alguns, en un grau molt petit, són també portats pels hàbits; l'home, en canvi, viu també per acció de la raó, ja que és l'únic entre els animals que posseeix raó; de manera que en ell aquestes tres coses han de guardar harmonia recíproca entre si. Els homes, en efecte, obren amb freqüència de manera contrària als hàbits que han adquirit i a la seva naturalesa a causa de la seva raó, si estan convençuts que algun altre camí d'acció els és preferible”

ARISTÒTIL: Política, VII, 12, 1332b

 

René Descartes ens planteja el seu concepte de l'ésser humà des d'una perspectiva cristiana en la qual proposa dividir a l'ésser humà en substància espiritual i substància extensa, on planteja que el cos humà es veu sotmès per les lleis naturals i mecàniques, mentre que l’ànima no es veu limitada per les lleis anteriors i és lliure amb la capacitat d’iniciativa i espontaneïtat pròpia; aixo ho podem veure en la seva sisena meditació en la qual diu:   

"Encara que tinc jo un cos al que estic estretament unit, no obstant això, ja que, d'una banda, tinc una idea clara i diferent del mi mateix, segons la qual sóc alguna cosa que pensa i no extens i, d'altra banda, tinc una idea diferent del cos, segons la qual aquest és una cosa extensa, que no pensa, resulta cert que jo, és a dir, la meva ànima, per la qual sóc el que sóc, és sencera i veritablement diferent del meu cos, podent ser i existir sense el cos."

 

Sara Distefano

L'animal Racional "L'ésser humà"

L'ésser humà és un animal racional ja que està dotat de llenguatge i té la capacitat de raonar i justificar les accions que dur a terme. A més l'antropologia filosòfica atribueix a l'home una historia, la qual l'home sap tota la historia de l'existència de la vida humana i podrà tindrà-ho com a guia per rectificar tot allò que l'home no ha fet bé i millorar tot allò que ha fet bé.

Vist des del punt de vista de la definició clàssica de l'ésser humà, Kant, diu que l'home pertany a dos mons: al món fenomènic; que és basa en les accions de l'ésser humà, els fenòmens, i el segon món és el món noümènic o intel·ligible, que es compren des de la raó pràctica, com l'home com subjecte moral autònom i lliure.

Per altra banda, des d'un punt biològic l'infant humà neix amb un retard en la maduració neuromuscular, la qual hi ha dos autors que parlen de com l'ésser humà supera aquest desavantatge. Per Helmuth Plessner  diu que l'ésser humà supera aquest problema mitjançant el llenguatge, i Arnold Gehlen que diu que l'ésser humà ho supera a partir de l'acció que permet ha l'home dominar l'ambient per sobreviure.

Per aquest motiu l'ésser humà és pot diferenciar dels altres animals, la qual l'home viu observant tot el món, tota la historia, tota la cultura que l'envolta, mentre que un altre animal sense tindre aquesta carència del retard de maduració viu per el medi ambient que l'envolta i poder sobreviure a la natura.

A més a més, l'ésser humà té una altra característica, la recerca de perquè existim, l'home sempre té la curiositat d'ampliar els seus coneixements, de buscar coses noves, cosa que provoca que aquesta recerca sigui inacabable. 

Laura Olivella 

Models de democràcia