Què és la VERITAT ?

 

Durant aquests dies hem estat treballant la veritat a classe. És un tema molt interessant ja que sempre hem sentit parlar del terme VERITAT a llarg de les nostres vides, però mai ens em posat a pensar com definir-la. Al llarg de la historia de la filosofia, els filòsofs han intentat explicar-la seguint els criteris de veritat, i creant les seves teories.

Aquí us deixem un vídeo d'uns trenta minuts, on s’explica que és la VERITAT. Aquest vídeo prové del programa de TV3 "Amb filosofia", en el qual hi participa en Xavier Rubert de Ventós, catedràtic d'Estètica a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya i escriptor; l'Emilia Olivé, doctora en Filosofia; l'Enrique Vila-Matas, escriptor, en Miguel Ángel Aguilar, periodista, i per últim en Juan Tamariz, mag.

Per tu què és la VERITAT? Deixa la teva.

Mapa mental de les Teories sobre la veritat

Ampliació " Mapa Mental "

El relativisme

El relativisme sosté que el coneixement i la veritat depèn de molts aspectes (de la persona, de l’època històrica, de la situació geogràfica, del nivell econòmic i social, de la cultura...). Segons aquest ideal, la veritat està relacionada amb les circumstàncies concretes de on sorgeix el coneixement.

El relativisme nega qualsevol pretensió d'universalitat de les creences o pràctiques humanes, és a dir, que nega que pugui existir un coneixement igual per a tots. I defensa que el coneixement i la veritat és diferent per cadascú, ja que cada persona té un punt de vista diferent.

Els sofistes foren els primers filòsofs en defensar els punts de vista relativistes. I fou precisament “Protàgoras” qui va expressà de forma gràfica l’essència del relativisme amb aquesta frase:

            “L’home és la mesura de totes les coses, de les que són en tant que són i de les que no són en tant que no són”

Protàgores

El relativisme també va ser molt criticat per Sòcrates, contemporani dels Sofistes, i per Plató, deixeble d'aquest, en entendre que aquesta teoria, a més d'absurda, impossibilita el coneixement, doncs afirma la inexistència de la veritat. 

Aristòtil

Sòcrates

Plató

Fragment d'una crítica d'Aristòtil  al relativisme dels sofistes.

            "La doctrina de Protàgores parteix del mateix principi (...). En efecte, si tot el que pensem, si tot el que ens apareix, és la veritat, cal que tot sigui al mateix temps veritable i fals. La major part dels homes pensen diferentment els uns dels altres; i els que no participen de les nostres opinions els considerem que estan en l'error. La mateixa cosa és per tant i no és. I si així succeeix, és necessari que tot el que apareix sigui la veritat; perquè els que estan en l'error i els que diuen veritat, tenen opinions *contrarías. Si les coses són com acaba de dir-se totes igualment diran la veritat".

FILOFOTOS!

Foto feta per nosaltres un matí al port de Mataró.

L'alba, la primera llum del dia. Un nen neix al ventre de la mare. Un nen que segons John Locke ha nascut amb la ment en blanc, sense coneixement, al qual al llarg de la vida s'aniran escrivint paraules. Paraules relacionades de la experiència, del coneixement. Aquest coneixement se'l anomena empíric perquè és aquell que s'obté a través de la observació i l'experimentació. Una de les preguntes que és fa tothom sobre aquest coneixement és si és fiable, ja que ningú coneix tota la realitat. Però avui en dia, és coneix que aquest nen no neix amb la ment lliure d'experiències, d'observacions, sinó que des de el ventre de la mare un nadó ja obté experiències.  

Laura Olivella    

L'home és la mesura de totes les coses, de les que són, perquè són, de les que no són, perquè no són. El relativisme és una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i per tant no es pot entendre si no és amb referència a aquesta. Es pot distingir, entre altres, el relativisme cultural, el cognoscitiu, el moral, el lingüístic i l'epistemològic.

Anna Ubanell

Escultura,  titulada "el pensador", feta de bronze per Auguste Rodin, al 1880. 

El pensador, en el seu origen, buscava representar Dante davant de les Portes de l'Infern ponderant el seu gran poema. Existeixen més de vint versions de l'escultura en diferents museus arreu del món. Algunes són versions ampliades de l'original; altres, de diferents proporcions.

És també una mostra de falta de racionalitat autentica de l'època, on l'ésser humà se sentia tan influenciat i atret per les coses banals, que ja no podia arribar a la real dimensió de la ment.

El pensador de Rodin és el reflexa d'una lluita interna per la meditació i el poder de extreu-ras del món exterior per arribar a l'equilibri espiritual.

Anna Ubanell  i Sara Distefano

Curtmetratge " El circo de la mariposa"

Aquest curtmetratge dirigit per el senyor Josua Weigel, narra la historia de la superació personal d'un home amb deficiència física la qual es ajudat per el senyor Méndez el director del Circ de la Papallona, el qual li obre els ulls al món que l'envolta, i li ensenya que pot fer les coses per si sol.

Podem observar una de les branques de la filosofia, " Ètica" ( o moral) on ens presenten les següents preguntes: " Com he de viure?" "Què haig de fer, què haig d'evitar?" "Quina és l'acció bona i justa?". 

També podem observar una altre branca com la de  "l'estètica" ja que s'interessa per la bellesa i en aquest curtmetratge podem visualitzar una persona amb una deficiència física, per tant, es podria relacionar.

Que és la filosofia segons...

“La filosofia és un afany que sent l'home per saber de si mateix”

Sòcrates (469-399 a. C.)

“La filosofia és la més alta ascensió de la personalitat i la societat humana per mitjà de la saviesa”

Plató (427-347 a. C.)

“La filosofia és el coneixement de les coses per les seves raons més elevades”

Sant Tomàs (1225-1274)

“La filosofia no és una altra cosa que la ciència de l'home, amb vista al problema del coneixement”

David Hume (1711-1776)

“La filosofia pot definir-se abans de res, d'una manera general, dient que és la investigació de les coses pel pensament”.“Solament la filosofia és el pensar lliure, pur, il·limitat”.

G. W. Hegel (1770-1831)

“La filosofia és la ciència dels principis i les lleis segons les quals es desembolica el coneixement"

I. Kant (1724-1804)

“La filosofia es concep com la forma més general de la història, com a temptativa de descriure d'alguna manera l'esdevenir i sintetitzar-lo en signes”

F. Nietzsche (1844-1900)

Karl Marx

Karl Marx

Karl Heinrich Marx fou un filòsof, pensador socialista i activista revolucionari. Va néixer el 5 de maig de 1818 a Trèveris, a la Prússia occidental, i mor al 14 de març a Londres.

Procedia d'una família jueva conversa de tradició liberal i de posició econòmica benestant.

Va ser el segon fill de vuit germans, el seu pare era advocat, jueu, convertit al protestantisme i la seva mare també era descendent d'hebreus, també convertida.

A la ciutat de Trèveris va cursar els seus estudis de Batxillerat. I després, va estudiar història i la filosofia a les universitats de Bonn, Berlín i Jena, doctorant-se en Filosofia per aquesta última el 1841.

En aquesta època Marx participava de les idees dels hegelians d'esquerra, crítics de la religió i de la política del govern prussià.

El 1842 va començar la seva col·laboració amb la revista "Rheinische Zeitung", dedicada a qüestions de "política, comerç i indústria", que va destacar pel seu caràcter crític, i de la qual posteriorment seria redactor en cap, a Colònia, activitat que el va posar en contacte directe amb els problemes polítics i socials de l'època a Alemanya.

Karl Marx i la seva esposa, Jenny Marx

El 19 de juny de 1843 es va casar amb Jenny von Westphalen, la filla del seu mentor, el baró Ludwin Von Westphalen, quatre anys més gran que ell, encara en contra de l'opinió de les dues famílies, i va tenir diversos fills.

Després del tancament del diari es va traslladar a París i allà entaulà una entranyable amistat amb Friedrich Engels amb el qual es vincularia políticament i intel·lectualment.

El 1844 es va dedicar a treballar en la seva obra "Manuscrits econòmics i filosòfics" on s'anuncien i als fonaments de la seva doctrina. Apareix en aquesta obra el concepte de "alienació" segons el qual el treballador es converteix durant el procés de producció en una mercaderia més.

Va  entaular de nou contacte amb F. Engels, i el 1845 publiquen de "La sagrada família", una obra crítica en contra de les posicions idealistes defensades per Bruno Bauer i els seus seguidors.

Les seves idees revolucionàries van provocar el seu exili a Brussel·les l'any 1845. El 1847 s'associa a la Lliga Comunista. De nou en col·laboració amb Engels, redacta els principis i objectius de la mateixa, recollits en el conegut "Manifest comunista", que seria publicat a Londres el 1848.

Poc després, esclatava a Paris la revolució que anava a enderrocar la monarquia de Lluís Felip i proclamar la Segona República. 

Marx va ser expulsat de Bèlgica, i després de quedar-se a París, al 1849,  decideix apartar-se del centre de l'acció armada i es trasllada a Colònia amb el propòsit de fundar La Nova Gaseta. Però novament el seu diari és clausurat i ha exiliar a Londres.

A Londres desenvolupà una intensa activitat intel·lectual, que el va portar a la realització de la seva obra mestra, "El capital", col·laborant també en el "New-York Tribune". El 1859 publica, com a fruit dels seus treballs sobre economia, la “De la crítica de l'economia política", on exposa la seva teoria del valor. Tanmateix, Marx no deixa la seva activitat política en el moviment comunista internacional, ja que participa en la creació, el 1864, de Associació Internacional de Treballadors, coneguda també com a Iª Internacional.

Els últims anys de Marx la seva salut es va malmetre seriosament. La mort de la seva esposa el 1881 el va sumir en una gran depressió i al 1883 mor.

La doctrina de Marx és una teoria social i econòmica del capitalisme, amb el comunisme com a sistema polític i social i el materialisme històric com a filosofia.