El relativisme nega qualsevol pretensió d'universalitat de
les creences o pràctiques humanes, és a dir, que nega que pugui existir un
coneixement igual per a tots. I defensa que el coneixement i la veritat és diferent
per cadascú, ja que cada persona té un punt de vista diferent.
Els sofistes foren els primers filòsofs en defensar els
punts de vista relativistes. I fou precisament “Protàgoras” qui va expressà de
forma gràfica l’essència del relativisme amb aquesta frase:
“L’home és la mesura de totes les coses, de
les que són en tant que són i de les que no són en tant que no són”
 |
| Protàgores |
El relativisme també va ser molt criticat per Sòcrates, contemporani dels Sofistes, i per Plató, deixeble d'aquest, en entendre que aquesta teoria, a més d'absurda, impossibilita el coneixement, doncs afirma la inexistència de la veritat.
 |
| Aristòtil |
 |
| Sòcrates |
 |
| Plató |
Fragment d'una crítica d'Aristòtil al relativisme dels sofistes.
"La doctrina de Protàgores parteix del mateix principi (...). En efecte, si tot el que pensem, si tot el que ens apareix, és la veritat, cal que tot sigui al mateix temps veritable i fals. La major part dels homes pensen diferentment els uns dels altres; i els que no participen de les nostres opinions els considerem que estan en l'error. La mateixa cosa és per tant i no és. I si així succeeix, és necessari que tot el que apareix sigui la veritat; perquè els que estan en l'error i els que diuen veritat, tenen opinions *contrarías. Si les coses són com acaba de dir-se totes igualment diran la veritat".
Laura Olivella.
ResponEliminaAl que jo entenc com a relativisme és que la veritat depèn de la persona que l'està jutjant. Per exemple, un nen petit del tercer món tindrà una visió diferent d’un plat d’arròs bullit, que un nen de família rica. El nen del tercer món veurà d’allò el menjar més bo del món, i el punt de vista del nen de família rica veurà allò com un plat més, al qual sinó li agrada no se’l menjarà.
Sara Distefano
ResponEliminaEl relativisme, dit en poques paraules, sosté que el coneixement i la veritat depèn de las circumstàncies de cada persona.
Un exemple de relativisme podria ser el següent: El valor que se li dóna a un bitllet de cinc-cents euros. Per una persona que viu a Europa, el seu valor és gran, ja que els diners en la nostra societat són una font per sobreviure dia a dia. En canvi per una persona que viu en una tribu a mig d’una selva, no té cap mena de valor, ja que per ella serà simplement un objecte inútil.