Filofoto Política

En aquesta imatge podem observar com la política sempre busca la justícia i el dret per les persones, per els habitants. Però a la vegada, a les esquenes de tots, accepta diners. Això ho podem relacionar amb l'actualitat, on veiem nosaltres mateixos que els nostres polítics els hi preocupen més els diners, per ells mateixos, que per el propi poble. 

Els actuals polítics busquen la justícia però moralment parlant no és gaire ètic, ja que a la vegada busquen un benefici propi, per ells mateixos solament.El que haurien de fer els nostres polítics és estar per el poble i buscar el benefici per a tots, no només per ells, i pensar més amb el poble, amb el que vol o necessita.

En aquesta imatge també observem que la dona té els ulls tapats, això ens podria fer pensar en que els polítics es fan els cecs amb els "suborns" que accepta, per que això no es ben vist en la societat.

Anna Ubanell

John Stuart Mill

"Si pot haver algun possible dubte sobre que una persona noble pugui ser més feliç a causa de la seva noblesa, el que si no pot dubtar-se és que fa més feliços els altres i que el món en general guanya immensament amb això. El utilitarisme, per tant, només podria assolir els seus objectius mitjançant el cultiu general de la noblesa de les persones "

John Stuart Mill

John Stuart Mill va néixer el 20 de Maig de 1806 a Londres. Fou un filòsof i economista anglès, i un dels principals representants del neoempirisme anglès del s. XIX.

Va ser educat per el seu pare, James Mill. Va estudiar grec als 3 anys i, als 17 anys, va acabar cursos d'estudis avançats literatura i filosofia grega, química, botànica, psicologia i dret. A l'edat de 21 anys, va patir una crisi emocional, que ell mateix va caracteritzar després com el resultat d'una pèrdua de l'entusiasme per les metes que es va marcar. Després de diversos anys de descans, va aconseguir reiniciar la seva carrera.

Va rebutjar un càrrec oficial per a afers exteriors de l'Índia i és membre del Parlament durant el trienni 1865-1868. Va viure entre Londres i Avinyó, on havia mort, durant un viatge a França, la que des de 1852 era la seva dona, Harriet Taylor, amb qui havia conviscut platònicament i compartit interessos intel·lectuals des de 1831 i amb qui es va casar tres anys després que enviudés del seu marit.

La filosofia de John Stuart Mill és una reelaboració de la tradició empirista i liberal anglesa, de l'utilitarisme i de l'esperit positivista.

Mill va escriure obres com Utilitarisme (1836), on sosté que el coneixement es basa en l'experiència humana. Va assenyalar que la llibertat està amenaçada per la desigualtat social i per la tirania política. Va lluitar per millorar les condicions dels treballadors. Al Parlament, va ser considerat un radical al defensar mesures com la propietat pública dels recursos naturals, la igualtat de les dones, l'educació obligatòria i el control de natalitat. La seva defensa del sufragi femení en els debats sobre el Programa de Reformes de 1867 va portar a la formació del moviment sufragista.

Entre els seus nombrosos llibres destaquen Principis d'economia política (1848), Sobre l'esclavitud de les dones (1869), Autobiografia (1873) i Tres assajos sobre religió (1874).          

L’any 1868, John Stuart Mill, va tornar a França i va morir el 8 de maig de 1873 a Avinyó.

Som el que som

Persones, poble, habitants, veïnat, tots són sinònims de ciutadans. Un ciutadà ha de ser una persona amb drets, com el dret d'expressió i el d'opinió. Un ciutadà a de ser un mateix, tindre les seves pròpies opinions, i dur a terme les accions que vulgui, sempre respectant els que l'envolten. Un ciutadà a de tenir els seus criteris, sense que ningú l'obligui a ser una altre persona. Tal com deia John Stuart Mill "buscar el nostre propi bé a la nostra pròpia manera, sempre que no intentem privar dels seus béns els altres o frenar els seus esforços per obtenir-los". 

Per altra banda, les funcions que té l'Estat sobre els ciutadans són posar l'ordre públic i la convivència pacifica, a partir d'unes lleis que els regulin, garantint als ciutadans uns dret i deures. L'Estat mai ha de ser paternalista, és a dir, no pot actuar com a pare que cuida els seus fills menors d'edat. L'Estat ha de promoure la iniciativa pública on els ciutadans resolguin els seus problemes per ells mateixos, aprenent a ser autodidactes. A més a més, no pot haver-hi una gran separació entre l'Estat i els ciutadans, perquè si hi ha separació no hi ha una representació sobre els ciutadans, que al cap i a la fi, és la principal funció de l'estat, representar el seu poble. Considerant a Jean-Jacques Rousseau i a John Stuar Mill, deien que la democràcia era la condició indispensable per al desenvolupament social i moral dels individus, el qual no seria possible sense el control democràtic de les condicions materials de la vida, és a dir, de les condicions socials i econòmiques. Per tant, la democràcia ha d'abraçar tota la vida social i no limitar-se a un procediment per a l'elecció de líders. 

En resum, tot ciutadà a de ser com ell vulgui, sempre respectant el altres, i l'Estat no pot obligar als ciutadans a ser una altra cosa.

Laura Olivella

FILOFOTO 2

La mentalitat humana és com un laberint sense sortida. La filosofia de vegades entra en un laberint que és massa complex, aixó fa que la ment humana doni moltes voltes als pensaments. 

                                                                                                                         Anna Ubanell

Hauríem d'aprofitar el que tenim i valorar-ho més, perquè hi ha molta gent que no té ni la meitat del que tenim nosaltres. Aquesta fotografia és un clar exemple de la situació al món actualment. Al'esquerra podem observar les faveles del Brasil una sobre de l'altre, fetes de  i just al costat una urbanització o un hotel de luxe.

                                                                                                                  Maria Piferrer