Persones, poble, habitants, veïnat, tots són sinònims de ciutadans. Un ciutadà ha de ser una persona amb drets, com el dret d'expressió i el d'opinió. Un ciutadà a de ser un mateix, tindre les seves pròpies opinions, i dur a terme les accions que vulgui, sempre respectant els que l'envolten. Un ciutadà a de tenir els seus criteris, sense que ningú l'obligui a ser una altre persona. Tal com deia John Stuart Mill "buscar el nostre propi bé a la nostra pròpia manera, sempre que no intentem privar dels seus béns els altres o frenar els seus esforços per obtenir-los".
Per altra banda, les funcions que té l'Estat sobre els ciutadans són posar l'ordre públic i la convivència pacifica, a partir d'unes lleis que els regulin, garantint als ciutadans uns dret i deures. L'Estat mai ha de ser paternalista, és a dir, no pot actuar com a pare que cuida els seus fills menors d'edat. L'Estat ha de promoure la iniciativa pública on els ciutadans resolguin els seus problemes per ells mateixos, aprenent a ser autodidactes. A més a més, no pot haver-hi una gran separació entre l'Estat i els ciutadans, perquè si hi ha separació no hi ha una representació sobre els ciutadans, que al cap i a la fi, és la principal funció de l'estat, representar el seu poble. Considerant a Jean-Jacques Rousseau i a John Stuar Mill, deien que la democràcia era la condició indispensable per al desenvolupament social i moral dels individus, el qual no seria possible sense el control democràtic de les condicions materials de la vida, és a dir, de les condicions socials i econòmiques. Per tant, la democràcia ha d'abraçar tota la vida social i no limitar-se a un procediment per a l'elecció de líders.
En resum, tot ciutadà a de ser com ell vulgui, sempre respectant el altres, i l'Estat no pot obligar als ciutadans a ser una altra cosa.
Laura Olivella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada