Filofotos: Justícia

Les imatges anteriors, les podem relacionar, ja que les dos ens proposen l'idea de que la justícia no existeix sense la igualtat. Ja que, per exemple, si a una determinada situació en la qual es planteja un problema, apliquem solucions diferents depenent del individu que estigui involucrat, no estem sent justos.

A vegades, s'aplica la justícia, ocultant o sense tenir en comte, voluntàriament, alguns aspectes o situacions, que no estarien produint ningun benefici a la persona o persones que l'apliquen. Per la qual cosa en moltes ocasions diem que la justícia en cega.

Sara Ditefano



Què és la JUSTÍCIA?

Durant aquests dies hem estat treballant la justícia a classe. És un tema molt ampli, ja que es pot donar el cas que quan és just per uns és injust per uns altres. Per això la justícia treballa des d'un punt de vista legítim i moral.

Aquí us deixem un vídeo d'uns trenta minuts, on s'explica que és la Justícia. Aquest vídeo prové del programa de TV3 "Amb Filosofia", en el qual hi participa la Marina Garcés, professora de Filosofia de la Universitat de Saragossa; la Roser Bach, magistrada i directora de l'Escola Judicial; el José María Mena, exfiscal en cap del TSJ de Catalunya, i per últim l'Andreu Jaume, editor.

                       I per tu què és la  JUSTÍCIA? Deixa la teva.

Mapa conceptual: Teories sobre la Justícia

Filofoto: Política

Com podeu veure a la imatge estan representats l’Estat, el peix negre, i els ciutadans, el banc de peixos més petits. En les dos situacions, primer la del Estat que té més poder que els ciutadans, i seguidament  la dels ciutadans que tenen més poder que l’Estat, podem identificar que sempre hi ha algú per sobre dels altres. Per això os proposo unes qüestions de debat per que podeu comentar i opinar sobre la imatge i el tema: Creieu que ha de tenir més poder l’Estat que els ciutadans? O al contrari? O haurien de tenir el mateix grau de poder? Creus que els ciutadans han d’estar sotmesos a l’Estat? O han de viure amb harmonia, és  a dir, buscant el benefici mutu? O l’Estat ha de buscar només el benefici per els ciutadans?

Doneu-nos la vostra opinió comentant aquesta entrada.

Sara Distefano

Mapa conceptual: L'estat Modern

Mapa conceptual: Poder executiu i formes de govern

Filòsofs contractualistes

THOMAS HOBBES (1588-1679)

Thomas Hobbes

Defensa el poder absolut per part de l’Estat, és a dir, l’absolutisme.

Hobbes diu que l'estat natural és un estat de guerra, on l'home es converteix en un llop per als altres homes, i on tots lluiten per la seva vida i, per tant, viuen en la inseguretat.

A més, a més, diu que l'ésser humà renuncia al seu dret natural per aconseguir la seguretat i la pau, i acontentant-se amb un grau de llibertat que ha de ser "pactat" entre tots.

JOHN LOCKE (1632-1704)

John Locke

Defensa un Estat liberal (liberalisme polític) amb un sistema de democràcia representativa, és a dir, el seu estat natural és pacífic.

Mostra un interès especial en l’àmbit privat de l’àmbit públic. Té també un especial interès a diferenciar clarament les funcions i les limitacions de l'Estat per evitar tota temptació d'absolutisme. Per tant els poders de l’Estat es divideixen en poder legislatiu, per a fer les lleis; un poder executiu, el govern; i el federatiu, que s'ocuparia de les relacions amb els altres estats.

Els poders per Locke depenen tots del legislatiu i aquest de la voluntat dels ciutadans, de manera que la violació de les lleis per part dels governants implica una declaració d'estat de guerra contra el poble, el qual tindrà dret de rebel·lió.

J. J. ROUSSEAU (1712-1778)

J. J. Rousseau

Diu que l’home neix bo (bon salvatge) i es torna dolent (egoista i depravat). Defensa la democràcia directa.

Rousseau descriu l'estat de naturalesa com un d’indiferència mútua entre l’Estat i el poble. En l'estat de la naturalesa no pot existir una harmonia entre interès propi i interès col·lectiu, ja que tots dos s'exclouen.

Per Rousseau la sobirania, el dret i el poder de la societat, producte del contracte, és indivisible i inalienable. Això vol dir que la sobirania pertany a tot el cos social i a ell estan subordinats tant el govern com els ciutadans.

DAVID HUME (1711-1776)

David Hume

Diu que l’Estat s’ha de dedicar a preservar la societat.

La Justícia és una convenció necessària i útil per a la formació de la societat que es fonamenta en l'interès comú i en el sentiment de simpatia (necessari en les relacions socials).

Les lleis no són arbitràries, però tampoc són eternes, sinó que es basen en la utilitat pública. Per aquest motiu, es poden modificar o eliminar, quan deixen de ser útils.

JOHN RAWLS (1921-2002)

John Rawls

Rawls és crític davant el liberalisme. I defineix la societat com una "empresa cooperativa encaminada al benefici mutu ".

La idea de Rawls és demostrar que la societat és un producte de la nostra decisió individual (una empresa), però que els avantatges que és capaç de proporcionar només seran assolits si es planteja com una empresa cooperativa, en lloc de competitiva, en què el benefici sigui distribuït de forma justa.

Rawls considera la justícia com la virtut principal de les institucions socials. S'identifica amb la imparcialitat o l'equitat. Els beneficis que la societat aporta als seus membres són principalment drets i béns fonamentals. 

Sara Distefano

Ho estem fent bé?

Des de l'antiguitat, les persones tenien present el que era la ciutadania, com en l'antiga Grècia o en l'antiga Roma. La ciutadania, etimològicament parlant té el seu origen en la paraula ciutat, ja que era la unitat política més important, on el individu és considera membre de ple dret de la comunitat, gràcies a la comunitat política. I en contrapartida, el ciutadà ha de complir amb certes obligacions per tirar en davant aquesta comunitat política. El ciutadà dintre d'aquesta comunitat té dret a decidir qui el representa i té el dret de ser informat de tot allò que el pot afectar tant econòmicament com socialment. 

Per què actualment, quan les coses haurien d'haver evolucionat d'una manera extraordinària, hem rebobinat en el temps? Per el diners, per el poder, per sentir-se més fort que els altres. Si la comunitat política actual penses més amb els ciutadans, els ciutadans poguessin elegir aquell qui el representa, no com avui en dia que podem elegir el partit però no el representant, com avui en dia, que posen per davant les lleis que lo que és legitim, és a dir, posar per davant el poder que la moral. 

El que hauríem de fer és anar tots a una, que l'Estat comuniqui tot el que pot perjudicar al ciutadans, a aquells a qui representen. Mirar si una llei en aquell moment en el que es troben és moral, ja que els temps i els pensament canvies, i el que podria ser legitim en una època, en una altra podria no ser-ho. I a canvi, els ciutadans respectar i complir amb els seus deures, perquè l'Estat vagi endavant. 

Laura Olivella