Des de l'antiguitat, les persones tenien present el que era la ciutadania, com en l'antiga Grècia o en l'antiga Roma. La ciutadania, etimològicament parlant té el seu origen en la paraula ciutat, ja que era la unitat política més important, on el individu és considera membre de ple dret de la comunitat, gràcies a la comunitat política. I en contrapartida, el ciutadà ha de complir amb certes obligacions per tirar en davant aquesta comunitat política. El ciutadà dintre d'aquesta comunitat té dret a decidir qui el representa i té el dret de ser informat de tot allò que el pot afectar tant econòmicament com socialment.
Per què actualment, quan les coses haurien d'haver evolucionat d'una manera extraordinària, hem rebobinat en el temps? Per el diners, per el poder, per sentir-se més fort que els altres. Si la comunitat política actual penses més amb els ciutadans, els ciutadans poguessin elegir aquell qui el representa, no com avui en dia que podem elegir el partit però no el representant, com avui en dia, que posen per davant les lleis que lo que és legitim, és a dir, posar per davant el poder que la moral.
El que hauríem de fer és anar tots a una, que l'Estat comuniqui tot el que pot perjudicar al ciutadans, a aquells a qui representen. Mirar si una llei en aquell moment en el que es troben és moral, ja que els temps i els pensament canvies, i el que podria ser legitim en una època, en una altra podria no ser-ho. I a canvi, els ciutadans respectar i complir amb els seus deures, perquè l'Estat vagi endavant.
Laura Olivella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada