Filòsofs contractualistes

THOMAS HOBBES (1588-1679)

Thomas Hobbes

Defensa el poder absolut per part de l’Estat, és a dir, l’absolutisme.

Hobbes diu que l'estat natural és un estat de guerra, on l'home es converteix en un llop per als altres homes, i on tots lluiten per la seva vida i, per tant, viuen en la inseguretat.

A més, a més, diu que l'ésser humà renuncia al seu dret natural per aconseguir la seguretat i la pau, i acontentant-se amb un grau de llibertat que ha de ser "pactat" entre tots.

JOHN LOCKE (1632-1704)

John Locke

Defensa un Estat liberal (liberalisme polític) amb un sistema de democràcia representativa, és a dir, el seu estat natural és pacífic.

Mostra un interès especial en l’àmbit privat de l’àmbit públic. Té també un especial interès a diferenciar clarament les funcions i les limitacions de l'Estat per evitar tota temptació d'absolutisme. Per tant els poders de l’Estat es divideixen en poder legislatiu, per a fer les lleis; un poder executiu, el govern; i el federatiu, que s'ocuparia de les relacions amb els altres estats.

Els poders per Locke depenen tots del legislatiu i aquest de la voluntat dels ciutadans, de manera que la violació de les lleis per part dels governants implica una declaració d'estat de guerra contra el poble, el qual tindrà dret de rebel·lió.

J. J. ROUSSEAU (1712-1778)

J. J. Rousseau

Diu que l’home neix bo (bon salvatge) i es torna dolent (egoista i depravat). Defensa la democràcia directa.

Rousseau descriu l'estat de naturalesa com un d’indiferència mútua entre l’Estat i el poble. En l'estat de la naturalesa no pot existir una harmonia entre interès propi i interès col·lectiu, ja que tots dos s'exclouen.

Per Rousseau la sobirania, el dret i el poder de la societat, producte del contracte, és indivisible i inalienable. Això vol dir que la sobirania pertany a tot el cos social i a ell estan subordinats tant el govern com els ciutadans.

DAVID HUME (1711-1776)

David Hume

Diu que l’Estat s’ha de dedicar a preservar la societat.

La Justícia és una convenció necessària i útil per a la formació de la societat que es fonamenta en l'interès comú i en el sentiment de simpatia (necessari en les relacions socials).

Les lleis no són arbitràries, però tampoc són eternes, sinó que es basen en la utilitat pública. Per aquest motiu, es poden modificar o eliminar, quan deixen de ser útils.

JOHN RAWLS (1921-2002)

John Rawls

Rawls és crític davant el liberalisme. I defineix la societat com una "empresa cooperativa encaminada al benefici mutu ".

La idea de Rawls és demostrar que la societat és un producte de la nostra decisió individual (una empresa), però que els avantatges que és capaç de proporcionar només seran assolits si es planteja com una empresa cooperativa, en lloc de competitiva, en què el benefici sigui distribuït de forma justa.

Rawls considera la justícia com la virtut principal de les institucions socials. S'identifica amb la imparcialitat o l'equitat. Els beneficis que la societat aporta als seus membres són principalment drets i béns fonamentals. 

Sara Distefano